|
Que Déu s'aixequi i els enemics es dispersin
68 (67)
1 Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm: càntic.
2 Que Déu s'aixequi i els enemics es dispersin,
que fugin davant d'ell els qui l'odien!
3 Esvaeix-los de pressa com el fum,
com la cera que es fon vora el foc;
que davant de Déu no quedi rastre dels dolents!
4 Que els justos s'alegrin, que exultin,
que davant de Déu saltin d'alegria!
5 Canteu al Senyor, lloeu el seu nom,
deixeu pas al qui té els núvols per carrossa.
El seu nom és «el Senyor»;
celebreu davant d'ell el seu triomf.
6 Déu és pare d'orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
7 Déu dóna casa als desemparats,
allibera els captius que vénen enmig de cants,
mentre que els rebels es queden a l'estepa.
8 Déu nostre, quan sorties guiant el poble,
quan avançaves pel desert, Pausa
9 la terra tremolà i el cel fou generós.
Això succeí davant de Déu, el Déu d'Israel.
Això fou el Sinaí!
10 Tu, Déu nostre, vas fer caure una pluja abundant
per refer els teus camps esgotats,
11 vas allotjar-hi la teva família;
vas preparar la terra per als pobres,
Déu nostre, donant-li fertilitat.
12 El Senyor pronuncia un oracle:
«Estols de missatgeres anuncien la victòria.
13 Fugen, fugen els reis dels exèrcits;
les dones a casa reparteixen el botí.
14 Mentre jèieu entre les cledes,
les ales del colom es cobrien de plata
i l'or refulgia a les seves plomes.»
15 Quan l'Omnipotent dispersà els reis,
nevava a la muntanya de Salmon.
16 Són altíssimes, les muntanyes de Basan;
són escarpades, aquelles muntanyes.
17 Muntanyes escarpades,
per què envegeu la muntanya
que Déu ha escollit per residir-hi?
El Senyor hi habitarà per sempre més.
18 Els carros divins arriben a milers;
enmig d'ells hi ha el Senyor, glòria santa del Sinaí.
19 Has pujat a Merom, hi has fet captius,
reps presents al santuari d'Adam.
Fins els rebels hi habiten, Senyor Déu!
20 Beneït sigui el Senyor dia rere dia;
és ell qui ens duu als braços,
el Déu salvador nostre. Pausa
21 Per a nosaltres és el Déu que salva;
són del Senyor Déu les portes de la mort.
22 Déu esberla els caps dels enemics,
esclafa el qui s'obstina en la maldat.
23 Diu el Senyor:
«Fins de Basan faré tornar els enemics,
els faré tornar del fons del mar;
24 la seva sang tenyirà els teus peus,
i els teus gossos la lleparan.»
25 Ja arriben les processons, Déu meu;
són processons del meu Déu, el meu rei,
dins el santuari.
26 Els cantors obren el seguici,
el clouen els músics;
al mig, les donzelles toquen tamborins.
27 I canten: «En dies d'aplec beneïu Déu;
ell és el Senyor des de l'origen d'Israel.»
28 Benjamí, el més petit, obre la marxa;
segueixen, amb els seus batallons, els caps de Judà,
els caps de Zabuló, els caps de Neftalí.
29 El teu Déu ha decretat la teva victòria, Israel:
la victòria, oh Déu, que vas obrar a favor nostre.
30 Des del teu palau, a Jerusalem,
on els reis et porten tributs,
31 amenaça la Fera del Canyar,
el Ramat de Toros amb els Vedells dels Pobles,
que es prosternen amb presents de plata!
Dispersa les nacions que volen la guerra!
32 Que portin d'Egipte robes d'escarlata;
que s'afanyi Etiòpia amb obsequis a Déu!
33 Canteu a Déu, reialmes de la terra,
toqueu himnes al Senyor; Pausa
34 ell cavalca pel cel més alt i etern,
fa sentir la seva veu, la veu majestuosa!
35 Canteu la majestat de Déu,
la seva grandesa sobre Israel,
la seva majestat dalt dels núvols.
36 Ets temible, Déu nostre, des dels teus santuaris.
Ell és el Déu d'Israel,
que dóna poder i valentia al seu poble.
Beneït sigui Déu!
|
