No em rebutgis al temps de la vellesa
71 (70)
1 En tu, Senyor, m'emparo;
que no en tingui un desengany.
2 Allibera'm i treu-me del perill;
tu que ets bo, escolta'm i salva'm,
3 sigues el meu castell inexpugnable
on sempre pugui acollir-me.
Has decidit de salvar-me;
per a mi ets penyal i plaça forta.
4 Déu meu, treu-me de les mans de l'injust,
de les grapes malvades del dolent.
5 Tu ets la meva esperança, Senyor;
he confiat en tu des de petit.
6 Tu em tragueres de les entranyes de la mare;
acabat de néixer em vaig emparar en tu.
No he parat mai de lloar-te!
7 Tothom em mirava com un prodigi:
eres per a mi un castell de refugi.
8 La meva boca no es cansava de lloar-te,
de cantar la teva glòria tot el dia.
9 No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa;
ara que decau el meu vigor no m'abandonis,
10 perquè els enemics, que m'espien per matar-me,
diuen, parlant de mi:
11 «Perseguiu-lo, Déu l'ha abandonat;
agafeu-lo, que ningú no el defensa!»
12 Senyor, no t'allunyis de mi;
Déu meu, cuita a defensar-me!
13 Que quedin confosos i avergonyits
els qui demanen per a mi pena de mort;
que ploguin les befes i els escarnis
sobre els qui volen fer-me mal!
14 El que és jo, mantindré sempre l'esperança
i et lloaré més i més.
15 D'un cap a l'altre del dia, els meus llavis
anunciaran la teva bondat.
T'has mostrat salvador tantes vegades:
qui les podria comptar!
16 Vindré a explicar, Senyor Déu meu, els teus prodigis,
recordaré que és única la teva bondat.
17 M'instrueixes, Déu meu, des de petit,
i encara avui proclamo les teves meravelles.
18 I ara que sóc vell, amb cabells blancs,
no m'abandonis, Déu meu,
fins que proclami el teu poder a aquesta generació,
la teva força a tots els qui vindran.
19 La teva bondat, Déu meu, arriba fins al cel;
les coses que has fet són grans:
Déu meu, qui és com tu?
20 Tu m'has fet veure perills,
que han estat molts i molt greus;
salva'm encara la vida,
torna'm a treure de la tomba profunda,
21 fes que recobri el meu bon nom,
torna a consolar-me.
22 Lloaré amb la cítara, Déu meu,
la teva lleialtat;
et cantaré al so de l'arpa,
Sant d'Israel!
23 Enmig dels cants t'aclamaran els meus llavis,
perquè tu has rescatat la meva vida.
24 D'un cap a l'altre del dia
parlaré de la teva bondat,
perquè han quedat confosos i avergonyits
els qui volien fer-me mal.
|