Al llarg de tots els segles has estat el nostre recer
90 (89)
1 Pregària. Referida a Moisès, home de Déu.
Senyor, al llarg de tots els segles
has estat el nostre recer.
2 Abans que naixessin les muntanyes,
abans que infantessis la terra i el món,
des de sempre i per sempre tu ets Déu.
3 Tu fas tornar els homes a la pols dient-los:
«Torneu-vos-en, fills d'Adam.»
4 Mil anys als teus ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d'una guàrdia de nit.
5 T'emportes els homes com si fossin un son;
al matí s'espiguen com l'herba,
6 com l'herba que s'espiga i floreix,
però al vespre es marceix i s'asseca.
7 Com ens ha consumit el teu rigor!
La teva fúria ens té trastornats.
8 Has estès al teu davant les nostres culpes,
ens treus els secrets a plena llum.
9 Passem els dies sota el pes del teu enuig,
consumim els anys com un sospir.
10 Ni que visquéssim setanta anys,
i els més forts fins a vuitanta,
al capdavall són de fatigues inútils,
s'escolen de pressa, i passem volant.
11 ¿Qui pot amidar un rigor tan vehement?
Qui més et coneix, més l'ha de sofrir!
12 Ensenya'ns a comptar els nostres dies
per a adquirir la saviesa del cor.
13 Calma't, Senyor, què esperes?
Sigues pacient amb els teus servents.
14 Que cada matí ens saciï el teu amor,
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
15 Dóna'ns tants dies d'alegria
com ens n'has donat d'aflicció,
tants anys de joia com n'hem vist de penes.
16 Que els teus servents puguin veure la teva obra,
i els seus fills, la teva glòria.
17 Que la tendresa del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt nostre.
Referma l'obra de les nostres mans;
sí, dóna-li fermesa.
|