43 Dos dies després, Jesús se'n va anar d'allà cap a Galilea. 44 Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble. 45 Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.

46 Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l'aigua en vi.

A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. 47 Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. 48 Jesús li digué:

--Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.

49 El funcionari li contestà:

--Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!

50 Jesús li digué:

--Vés, que el teu fill viu.

Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. 51 Mentre baixava a Cafarnaüm, els seus criats l'anaren a trobar i li digueren:

--El teu fill viu!

52 Ell els va preguntar a quina hora s'havia posat millor. Els criats li respongueren:

--Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre.

53 Llavors el pare s'adonà que era exactament l'hora en què Jesús li havia dit que el seu fill vivia. I van creure ell i tota la seva família.

54 Aquest segon senyal prodigiós, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.