Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

2n Cròniques 21

2n Cròniques :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

21
Josafat va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David.
Joram, rei de Judà
(2Re 8,16-22)
El va succeir el seu fill Joram. Els seus germans per part de pare eren: Azarià, Jehiel, Zecariahu, Azariahu, Micael i Xefatiahu, tots fills de Josafat, rei d'Israel. El seu pare els havia donat una gran quantitat de plata, or i objectes preciosos, a més d'algunes ciutats fortificades a Judà; però el reialme, el va deixar a Joram, que era el primogènit. Joram, doncs, va obtenir la reialesa del seu pare; però tan bon punt s'hi va consolidar, assassinà amb l'espasa els seus germans i també alguns prohoms d'Israel.
Joram tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem. Joram es va portar com els reis d'Israel, tal com s'havia comportat el llinatge d'Acab, perquè era casat amb una filla d'ell. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament. Però el Senyor no volgué destruir el llinatge de David, a causa de l'aliança que havia fet amb David, perquè li havia promès que concediria a ell i als seus descendents de tenir sempre una llàntia encesa a la seva presència.
En temps de Joram, els edomites es van rebel·lar contra la dominació de Judà i van proclamar un rei. Joram va passar la frontera amb els seus oficials i tots els seus carros de guerra. En plena nit, el rei i els oficials dels carros hagueren de travessar entre els edomites, que els tenien encerclats. 10 Així fou com Edom va independitzar-se de Judà fins al dia d'avui.
En aquell temps també es va independitzar Libnà.
Això va succeir perquè Joram havia abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares.
Idolatria de Joram
11 A més, Joram manà de construir recintes sagrats a les muntanyes de Judà, va fer que la població de Jerusalem es prostituís adorant altres déus i va desencaminar Judà. 12 Llavors li arribà una carta del profeta Elies, que deia: «Això et fa saber el Senyor, Déu de David, el teu avantpassat: Tu no has seguit la conducta del teu pare Josafat, ni la d'Asà, rei de Judà, 13 sinó la dels reis d'Israel, i has fet que Judà i la població de Jerusalem es prostituïssin adorant altres déus, seguint l'exemple del casal d'Acab; has assassinat fins i tot els teus germans, la família del teu pare, que eren millors que no pas tu; 14 ara, doncs, el Senyor enviarà una gran plaga al teu poble, als teus fills, a les teves dones i a tot el teu bestiar. 15 Tu patiràs moltes malalties provocades per un mal crònic als budells, i els aniràs traient fora. Cada dia que passi estaràs pitjor.»
Hostilitat dels filisteus i dels àrabs
16 El Senyor va instigar contra Joram l'hostilitat dels filisteus i de les tribus àrabs que vivien al costat dels cuixites. 17 Van pujar, doncs, contra Judà, van envair el país i s'apoderaren de totes les riqueses que hi havia al palau del rei, com també dels seus fills i de les seves dones; no li va quedar cap fill, llevat de Jehoahaz, el més petit de tots.
Mort de Joram
(2Re 8,23-24)
18 Després de tot això, el Senyor va afligir Joram amb un mal incurable que li va atacar els budells. 19 El temps va anar passant, fins que, els dos darrers dies, el mal va fer que els anés traient fora. Va morir enmig de sofriments terribles. El seu poble no va encendre cap foguera en honor d'ell, com havia fet pels seus predecessors.
20 Tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem. Se'n va anar sense que fessin dol per ell. Fou enterrat a la ciutat de David, però no als sepulcres reials.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020