Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

1r Cròniques 13

1r Cròniques :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

Trasllat de l'arca
(2Sa 6,1-11)
13
David, després d'aconsellar-se amb els caps responsables de mil i de cent homes i amb tots els principals del poble, va dir a tota l'assemblea d'Israel:
--Si us sembla bé i si el Senyor, el nostre Déu, ho aprova, enviem missatgers als altres germans nostres de tots els territoris d'Israel, com també als sacerdots i levites que habiten en les seves ciutats i pasturatges, perquè es reuneixin amb nosaltres, i durem aquí l'arca del nostre Déu, ja que, en temps de Saül, no ens en vam preocupar.
Tota la comunitat va estar-hi d'acord: tot el poble ho veia bé. Així David va reunir tots els israelites, des del torrent d'Egipte, a l'extrem sud, fins a Lebó-Hamat, a l'altre extrem, per traslladar des de Quiriat-Jearim l'arca de Déu. Acompanyat, doncs, de tots els israelites, va anar cap a Baalà, és a dir, Quiriat-Jearim de Judà, per traslladar des d'allí l'arca de Déu que porta el nom del Senyor, el qui té per tron els querubins. Van carregar l'arca de Déu a dalt d'un carro nou, des de la casa d'Abinadab. Uzà i Ahió conduïen el carro. David i tots els israelites dansaven a la presència de Déu amb tot l'entusiasme, cantant al so de cítares, arpes, tamborins, sistres i trompetes. En arribar a l'era de Quidon, hi hagué un moment que els bous van fer decantar l'arca de Déu, i Uzà va posar-hi la mà al damunt per sostenir-la. 10 Però el Senyor va indignar-se contra Uzà, que havia posat la mà damunt l'arca, i va morir allà mateix, davant de Déu. 11 David va sentir profundament que el Senyor hagués fulminat Uzà, i va donar a aquell lloc el nom de Peres-Uzà (que significa «bretxa d'Uzà»), i així es diu encara avui.
12 Aquell dia s'apoderà de David un gran respecte per Déu, i va pensar: «Com puc dur al meu palau l'arca de Déu?» 13 I no va portar l'arca al seu palau, a la ciutat de David, sinó que la va fer dur a casa d'Obed-Edom, de Gat. 14 L'arca de Déu va estar tres mesos amb Obed-Edom, a casa d'ell, i el Senyor va beneir la seva família i tots els seus béns.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020