|
Josuè i Caleb
46
1 Josuè, fill de Nun, va ser un guerrer valent,
successor de Moisès en la dignitat de profeta,
i fou, com diu el seu nom,
gran per a salvar els elegits del Senyor.
Castigà els enemics que s'havien aixecat,
a fi de donar a Israel la seva heretat en possessió.
2 Que n'era, de gloriós, quan alçava les mans
i apuntava la seva espasa contra les ciutats!
3 Abans d'ell, qui havia estat tan valent?
Ell conduïa les guerres del Senyor!
4 ¿No fou per la seva mà que el sol es deturà
i un sol dia es va convertir en dos?
5 Quan els enemics el tenien atrapat per tots costats,
va invocar l'Altíssim poderós,
i el Senyor, que és gran, l'escoltà
i envià una pedregada d'una violència terrible.
6 Josuè es va llançar contra aquell poble enemic
i en la baixada aniquilà els adversaris.
Així les nacions van conèixer totes les armes de Josuè
i van entendre que combatien contra el Senyor,
perquè Josuè avançava guiat pel qui és poderós.
7 Ja en temps de Moisès,
Josuè i Caleb, fill de Jefunnè,
van mostrar la seva fidelitat.
S'oposaren a la comunitat reunida,
impedint que el poble pequés de rebel·lió
i fent callar les seves murmuracions injustes.
8 Entre sis-cents mil homes de peu,
el Senyor només salvà Josuè i Caleb,
i els va fer entrar a l'heretat,
al país que regalima llet i mel.
9 El Senyor donà a Caleb un gran vigor,
que li durà fins a la vellesa,
per a conquerir les altures muntanyoses del país,
que els seus descendents han conservat en herència.
10 Així tots els israelites pogueren veure
que és molt bo de seguir el Senyor.
Els jutges
11 Cal parlar també dels jutges,
cada un cèlebre per la seva anomenada.
Ells mai no es van prostituir apartant-se del Senyor,
mai no se'n van allunyar.
Que sigui beneïda la seva memòria!
12 Que els seus ossos rebrotin de la tomba,
que els fills d'aquests homes gloriosos
renovin l'honor que mereixen els seus pares.
Samuel
13 Samuel, estimat del Senyor,
va ser el seu profeta, establí la reialesa
i ungí els qui havien de manar sobre el seu poble.
14 Va ser jutge del poble d'acord amb la Llei del Senyor,
i per això el Senyor intervingué a favor dels descendents de Jacob.
15 Per la seva fidelitat, Samuel es demostrà com un autèntic profeta;
pel que anunciava, fou reconegut com un vident digne de fe.
16 Quan els enemics el tenien atrapat per tots costats,
va invocar el Senyor poderós
i li oferí un anyell de llet.
17 Llavors el Senyor tronà des del cel
i amb gran estrèpit féu sentir la seva veu;
18 va exterminar els caps de la ciutat de Tir
i tots els magistrats filisteus.
19 Abans d'entrar al repòs etern,
davant el Senyor i el seu ungit,
Samuel va donar aquest testimoni:
«No he acceptat mai regals de ningú,
ni tan sols un parell de sandàlies.»
I ningú no el va contradir.
20 Després d'haver-se adormit per sempre,
encara profetitzà i anuncià al rei la seva fi.
De dintre la terra elevà la seva veu de profeta
per esborrar el pecat del poble.
|
