|
Acusa, Senyor, els qui m'acusen
35 (34)
1 Del recull de David.
Acusa, Senyor, els qui m'acusen,
combat contra els qui em combaten;
2 pren l'escut i el broquer,
aixeca't, vine a ajudar-me!
3 Branda la llança,
barra el pas als qui em persegueixen.
Senyor, digues-me:
«Jo et salvaré.»
4 Que quedin defraudats i avergonyits
els qui volen la meva mort.
Que se'n tornin plens de confusió
els qui es proposen fer-me mal.
5 Que siguin com la palla a mercè del vent
i que els encalci l'àngel del Senyor.
6 Que trobin fosc i relliscós el camí
i que l'àngel del Senyor els persegueixi.
7 No tenien motiu per a posar-me paranys
ni per a obrir clots on perdés la vida.
8 Que es trobin tot d'una en el desastre,
que els atrapin els paranys que em posaven
i caiguin als clots que han obert.
9 Però jo celebraré el Senyor,
m'alegraré perquè ell em salva;
10 proclamaré amb totes les forces:
«Senyor, qui és com tu?
Tu defenses el pobre contra el poderós,
el pobre desvalgut contra qui el roba.»
11 Es presenten testimonis maliciosos,
m'interroguen sobre coses que no sé;
12 em tornen mal per bé,
tothom m'abandona.
13 Quan ells estaven malalts,
jo em vestia de sac en senyal de dol,
m'afligia i dejunava,
no deixava de pregar;
14 arreu anava trist i abatut,
com si es tractés d'un germà o d'un amic,
com si plorés la pròpia mare.
15 Però ells, quan m'han vist caure,
s'han alegrat, s'han reunit contra mi,
m'han fet mal d'amagat,
no paren de destrossar-me;
16 es mofen de mi amb hipocresia,
estrenyen les dents contra meu.
17 Fins quan, Senyor, et quedaràs mirant-ho?
Defensa la meva vida de la seva violència,
defensa-la dels lleons.
18 Et donaré gràcies enmig del poble reunit,
davant de tothom et lloaré.
19 Que no puguin cantar victòria
els qui em volen mal sense motiu;
que no es facin l'ullet entre ells
els qui m'odien perquè sí.
20 Ells no parlen com a amics:
rumien com enganyar
la gent tranquil·la del país,
21 i diuen satisfets:
«Ja hem vist el que volíem.»
22 Tu, Senyor, ho has vist! No callis,
no t'allunyis de mi, Senyor.
23 Desperta't, desvetlla't,
fes-me justícia.
Déu meu i Senyor, defensa la meva causa!
24 Sentencia amb la teva justícia.
Senyor, Déu meu, que no puguin alegrar-se!
25 Que no puguin dir de mi:
«Això és el que anhelàvem.»
Que no puguin dir: «L'hem engolit!»
26 Que quedin defraudats i avergonyits
els qui s'alegraven de la meva desgràcia.
Que siguin coberts de vergonya i confusió
els qui s'enorgullien contra mi.
27 Però que s'alegrin i cantin
els qui volien el meu triomf,
i puguin dir sempre: «És gran el Senyor,
que vol el bé del seu servent.»
28 Anunciaré la teva justícia,
tot el dia et lloaré.
|
